Hi havia una vegada una arquera que estava passejava pel bosc no era dolenta, només passejava. Tenia els cabells llargs de color taronja, els uills verds, era alta, guapa, bona, també vestia amb uns calçons verd fort, una camisa verda, unes botes marrons, una capa vermella, i un capell verd amb una ploma vermella. Quan pasetllava va voureuna llum. Va anar a veure a mem que era , se va acostar un poc i era un arc amb ses fletxes però no era un arc sol, era d’or i també ses fletxes.
Va tornar cap a casa seva practicar molt i molt fins que en va aprendre. Se’n va anar cap al bosc una altra vagada a pasetllar molt contenta per que ja i avia a pres. Quan passejava vabeure una altra vegada el llum, però ella no tenia por. Com que tenia l’arc amb les fletxes va anar amem què era i de sobte va veure un xarxa amb un unicorn relinxand per què li ajudessin a sortir i quan el va veure es va sorprendre i va anar corrents a salvar-lo. I corr i corr que te corria que el va salvar en menys de deu segons . El va rescatar i s’unicorn li va donar les gràcies i des pres li va dir amb el cap que pujàs als seus lloms.
– Si! -va dir l’arquera.
i s’unicorn va començar a volar amb sa arquera
– Que guai es volar! -va dir s’ arquera.
-Mira cap a l’ esquera –va dir l’ unicorn a s’ arquera –guai que es aixó?-va dir s’ arquera.
–Es el meu palau, jo visc allà- va dir s’ arquera. Preparada?va dir s’ unicorn?
-Per què- va dir s’arquera a s’unicorn.
-Per que baixarem rapida ment- va dir s’unicorn a s’ arquera.
-Que!!!-va dir s’arquera.
Varen baixar rapida ment i quan varen baixar varen aterra a el terra va venir una dona molt guapa a questa dona era molt especial
-Ola - va dir s’arquera.
- Ola, som na Brillantina- va dir na Brillantina.
Era de nit i s’arquera tenia son na Brillantina li va ofresa un avitasio .
-Aqueixa es la teva habitació- va dir na Brillantina.
-Gracies,es molt guapa –va dir s’arquera.
Na Brillantina es va anar.
-Que gust- va dir s’arquera.
Es va dormir amb un pijama que li va deixar na Brillantina. Va arrivar es mati i s’ arquera es va sorprendre per que estava en un llit molt,molt guapo. Li varen dur es berenar una serventa a en es llit. Quant va cavar de berenar va venir l’unicorn.
-Pots verir per favor –va dir l’unicorn.
-D’acort nem-va dir l’arquera.
Varen entrar a una cova molt lletja però per dedins hi havia coses molt boniques per exemple:or, joies, corones, espases d’or, copes, estatues d’or.... S’arquera es va sorprendre.
-Que es tot aixo d’on ho as tret?-vadir s’arquera.
-Pero d’on ho has tret, las rovat- va dir s’arquera.
-No,ho varen dur -va contestar l’unicorn.
-Qui ho va dur- va dir s’ arquera.
-El va dur el teu pare,quan va lluitar amb es pirates. El teu pare era pirata, pero dels bons - va dir s’unicorn.
-Que! no pot ser el no era pirata. La meva mare no em va contar res d’aixo. Pero grasies per contarmelo - va dir s’areuera.
Es varen anar cap a ca s’arquera .
Quan varen arribar es varen des dipir.
-No te pots quedar –va dir s’arquera.
-No,no puc me de anar amb la reina però podré venir a visitar-te- va dit l’unicorn.
-Adéu, adéu- va dir s’unicorn.
-Adéu, adéu- va dir l’ arquera.
Iconte contat conta acavat.
